Avui dijous es presenta a la Biblioteca Nacional l’exposició El libro como… que proposa una interacció amb els visitants a partir de llibres objecte i llibres d’artistes, la percepció dels quals es combinarà amb sons, imatges o olors. Continue Reading →
L’acte institucional de celebració de la Diada Nacional de Catalunya conduït per Mònica Terribas i amb la creació i direcció escènica de Joan Ollé, va ser presidit per la reproducció de l’obra d’Antoni Tàpies L’esperit català, de 1971. Com en anteriors edicions l’acte va recordar diferents efemèrides al voltant de fets i personalitats rellevants de la cultura catalana que s’han commemorat enguany, com els 100 anys del naixement de Pere Calders o els 50 anys de la primera edició de La Plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. En aquest sentit, l’exdirectora de TV3 va tenir unes paraules de record per la figura d’Antoni Tàpies, que ens va deixar el passat mes de febrer.
Aquest divendres dia 14 a les 19.00 h, a l’Auditori de la Fundació Antoni Tàpies tindrà lloc la conferència del filòsof francès Jean-Luc Nancy al voltant de l’exposició temporal “Antoni Tàpies. Cap braços cames cos”. Continue Reading →
‘Antoni Tàpies. Cap braços cames cos, ofereix a l’espectador representacions de caps, peus, torsos tallats, cames, braços escampats i sexes oferts. Tàpies desmembrava regularment el cos en les seves obres, el treballava espacialment i realitzava una topografia de la cruesa de la condició humana. Unint objecte i subjecte, l’artista expressava així el desig d’impactar visualment l’espectador. En aquesta mostra, per tant, els visitants passen d’una relació més íntima amb l’obra sobre paper a unes confrontacions brutals i monumentals amb les obres sobre fusta que s’alcen al seu davant.’
http://www.fundaciotapies.org/site/spip.php?rubrique1113
“Le corps propre est dans le monde comme le cœur dans l’organisme : il maintient continuellement en vie le spectacle visible, il l’anime et le nourrit intérieurement, il forme avec lui un système. […] Nous avons réappris à sentir notre corps, nous avons retrouvé sous le savoir objectif et distant du corps cet autre savoir que nous en avons parce qu’il est toujours avec nous et que nous sommes corps. Il va falloir de la même manière réveiller l’expérience du monde tel qu’il nous apparaît en tant que nous sommes au monde par notre corps, en tant que nous percevons le monde avec notre corps. Mais en reprenant ainsi contact avec le corps et avec le monde, c’est aussi nous-mêmes que nous allons retrouver, puisque, si l’on perçoit avec son corps, le corps est un moi naturel et comme le sujet de la perception.”
Merleau-Ponty, Maurice, Phénoménologie de la perception, Paris : Gallimard, 1945
Antoni Tàpies, Vint-i-una invencions núm. 6, 2001
‘A Antoni Tàpies. Cap braços cames cos, l’ús del llenguatge, dels símbols, és omnipresent, però aquesta vegada les creus, les lletres, les frases, les xifres signen els cossos representats. I en tractar-se de Tàpies, la marca sempre té una història i rarament es tracta d’una traça. És una empremta, són lletres, xifres o fórmules. Hi ha tot un repertori, un codi que travessa l’obra de l’artista des de fa més de seixanta anys, que ara retrobem en aquesta tria d’obres en tota la seva intensitat i significació.’
http://www.fundaciotapies.org/site/spip.php?rubrique1113
Antoni Tàpies, Esbós i xifres, 2010
‘Aquesta exposició s’acosta als darrers anys de producció artística de Tàpies, quan l’artista ja n’havia complert setanta-cinc i fins que en va fer vuitanta-vuit. Només cal contemplar la magnitud i la intensitat de les obres, així com l’exploració dels afectes, que van de la ràbia a la tendresa, per endevinar l’abast de l’univers que s’obre durant aquesta dècada llarga. Parlem d’un periode vivencial, a partir dels anys cinquanta, que intensifica la voluntat de l’artista per donar a percebre allò que habitualment les persones no volem veure del cos. Ens mostra allò que no volem mirar cara a cara, malgrat que, segons les ensenyances del misticisme oriental que Tàpies tant va estudiar, són aspectes irrenunciables per assolir la plenitud de la nostra condició d’éssers vivents. Aquesta abjecció, per tant, és el punt a partir del qual Tàpies inicia el seu procés creatiu. Hi trobem cossos caiguts, dels quals elimina el rostre mitjançant una creu o situant-los al cantell de l’obra. O ens submergim en l’interior dels organismes, que ens presenta com miralls d’un estat fantasmàtic de la percepció de la nostra pròpia anatomia.’
http://www.fundaciotapies.org/site/spip.php?rubrique1113
(…) Then the suggestion of the human body, I want to show it in an indirect way, through fingerprints or fragments, through signs. You must have noticed paintings with ambiguous representations of an arm, a hand, an armpit. I have even sought spots of the body that people consider ignoble with an aim to proving that all parts of the human body, even those considered the dirtiest, are as respectable as the others.
(…) At first I didn’t analyze this at all, but lately I have been studying the art of the Far East. Here this ambiguity is very important and I have realized that by simply drawing things lightly the spectators are forced to complete them with their imagination. This leads to the participation of the spectators in the act of creation, which I find extremely important.
Translated to English from: Antoni Tàpies, La realitat com a art, Barcelona: Laertes, 1982
http://www.fundaciotapies.org/site/spip.php?rubrique1115
Antoni Tàpies, Cames, 2001
El cos d’un mateix està dins del món com el cor dins de l’organisme: manté contínuament en vida l’espectacle visible, l’anima i l’alimenta interiorment, forma amb ell un sistema. (…) Hem après novament a sentir el nostre cos, hem retrobat sota el saber objectiu i distant del cos aquell altre saber que en tenim perquè sempre està amb nosaltres i nosaltres som cos. De la mateixa manera caldrà despertar l’experiència del món tal com ens apareix en tant que som al món mitjançant el nostre cos, en tant que percebem el món amb el nostre cos. Però recuperant així el contacte amb el cos i amb el món, també ens retrobarem nosaltres mateixos, perquè si percebem amb el nostre cos, el cos és un jo natural i com el subjecte de la percepció.
Text traduït de: M. Merleau-Ponty, Phénoménologie de la perception, París: Gallimard, 1945
http://www.fundaciotapies.org/site/spip.php?rubrique1113
