En el marc de la festivitat de La Mercè, el proper dilluns 24 de setembre, la Fundació Antoni Tàpies obrirà les seves portes de manera gratuïta al públic general entre les 10.00h i les 19.00 h.
A més, pensant en les famílies, el mateix dia 24 a les 17.00h, l’activitat De cap a peus, també gratuïta, consistirà en una presentació Continue Reading →
Divendres passat l’auditori de la Fundació Antoni Tàpies va omplir-se per rebre la conferència de Jean-Luc Nancy titulada Tàpies. L’ànima al cos. Els assistents varen poder gaudir de la ponència del filòsof francès a partir de l’exposició Antoni Tàpies. Cap braços cames cos que pot veure’s actualment i fins al proper 4 de novembre a les sales de la Fundació.
En els propers dies, tots aquells que no van poder assistir-hi, tindran la possibilitat d’accedir a la conferència mitjançant els nostres canals de YouTube o Vimeo.
JOSEP MASSOT
Jean-Luc Nancy, el filósofo francés que, tras la muerte de Derrida, ha desplegado un pensamiento del comunitarismo ontológico, no político, ha abierto las III Jornades Filosòfiques de Barcelona. El congreso pasa revista a los relatos que reflejan una metafísica contemporánea, presente por ejemplo, en películas como Alps, de Yorgos Lanthimos, The Turín Horse de Béla Tarr, Melancolía de Lars von Traer, Faust de Alexánder Sokúrov o El árbol de la vida de Terrence Malick. También el arte contemporáneo (Esther Shalev-Gerz, Francesc Abad), la poesía de Carles Hac Mor, la arquitectura o incluso el paisaje. Continue Reading →
Aquest divendres dia 14 a les 19.00 h, a l’Auditori de la Fundació Antoni Tàpies tindrà lloc la conferència del filòsof francès Jean-Luc Nancy al voltant de l’exposició temporal “Antoni Tàpies. Cap braços cames cos”. Continue Reading →
‘Antoni Tàpies. Cap braços cames cos, ofereix a l’espectador representacions de caps, peus, torsos tallats, cames, braços escampats i sexes oferts. Tàpies desmembrava regularment el cos en les seves obres, el treballava espacialment i realitzava una topografia de la cruesa de la condició humana. Unint objecte i subjecte, l’artista expressava així el desig d’impactar visualment l’espectador. En aquesta mostra, per tant, els visitants passen d’una relació més íntima amb l’obra sobre paper a unes confrontacions brutals i monumentals amb les obres sobre fusta que s’alcen al seu davant.’
http://www.fundaciotapies.org/site/spip.php?rubrique1113
Antoni Tàpies, Vint-i-una invencions núm. 6, 2001
‘A Antoni Tàpies. Cap braços cames cos, l’ús del llenguatge, dels símbols, és omnipresent, però aquesta vegada les creus, les lletres, les frases, les xifres signen els cossos representats. I en tractar-se de Tàpies, la marca sempre té una història i rarament es tracta d’una traça. És una empremta, són lletres, xifres o fórmules. Hi ha tot un repertori, un codi que travessa l’obra de l’artista des de fa més de seixanta anys, que ara retrobem en aquesta tria d’obres en tota la seva intensitat i significació.’
http://www.fundaciotapies.org/site/spip.php?rubrique1113
Antoni Tàpies, Esbós i xifres, 2010
‘Aquesta exposició s’acosta als darrers anys de producció artística de Tàpies, quan l’artista ja n’havia complert setanta-cinc i fins que en va fer vuitanta-vuit. Només cal contemplar la magnitud i la intensitat de les obres, així com l’exploració dels afectes, que van de la ràbia a la tendresa, per endevinar l’abast de l’univers que s’obre durant aquesta dècada llarga. Parlem d’un periode vivencial, a partir dels anys cinquanta, que intensifica la voluntat de l’artista per donar a percebre allò que habitualment les persones no volem veure del cos. Ens mostra allò que no volem mirar cara a cara, malgrat que, segons les ensenyances del misticisme oriental que Tàpies tant va estudiar, són aspectes irrenunciables per assolir la plenitud de la nostra condició d’éssers vivents. Aquesta abjecció, per tant, és el punt a partir del qual Tàpies inicia el seu procés creatiu. Hi trobem cossos caiguts, dels quals elimina el rostre mitjançant una creu o situant-los al cantell de l’obra. O ens submergim en l’interior dels organismes, que ens presenta com miralls d’un estat fantasmàtic de la percepció de la nostra pròpia anatomia.’
http://www.fundaciotapies.org/site/spip.php?rubrique1113
Antoni Tàpies, Cames, 2001
El cos d’un mateix està dins del món com el cor dins de l’organisme: manté contínuament en vida l’espectacle visible, l’anima i l’alimenta interiorment, forma amb ell un sistema. (…) Hem après novament a sentir el nostre cos, hem retrobat sota el saber objectiu i distant del cos aquell altre saber que en tenim perquè sempre està amb nosaltres i nosaltres som cos. De la mateixa manera caldrà despertar l’experiència del món tal com ens apareix en tant que som al món mitjançant el nostre cos, en tant que percebem el món amb el nostre cos. Però recuperant així el contacte amb el cos i amb el món, també ens retrobarem nosaltres mateixos, perquè si percebem amb el nostre cos, el cos és un jo natural i com el subjecte de la percepció.
Text traduït de: M. Merleau-Ponty, Phénoménologie de la perception, París: Gallimard, 1945
http://www.fundaciotapies.org/site/spip.php?rubrique1113
