Juan José Lahuerta

És arquitecte i professor d’Història de l’Art i d’Arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. És autor de diversos llibres sobre temes d’art i arquitectura contemporanis, com 1927. La abstracción necesaria (1989); Antoni Gaudí, 1852-1926. Arquitectura, ideología y política (1992); Decir Anti es decir Pro. Escenas de la vanguardia en España (1999); Le Corbusier. “Espagne”. Carnets (2001); Gaudí. Antología contemporánea (2002); El fenómeno del éxtasis (2004); Japonecedades (2005), o Destrucción de Barcelona (2005). Ha comissariat exposicions com Dalí. Arquitectura (Barcelona, 1996), Arte Moderno y revistas españolas (Madrid, Bilbao, 1996, amb E. Carmona); Universo Gaudí (Barcelona, Madrid, 2002), o París-Barcelona (París, Barcelona, 2002). Actualment, és membre del consell de redacció de la revista Casabella (Milà), director de l’editorial Mudito&Co i comissari assessor del Museu Picasso de Barcelona. El 2009 va rebre el Premio Internacional de Ensayo del Círculo de Bellas Artes pel seu llibre Estudios Antiguos.