Logo Fundació Antoni Tàpies

18 de desembre 2013 - 12 de gener 2014

FACTOTUM

En el marc de FAQ: Zona de preguntes freqüents els artistes en residència d’Hangar presenten FACTOTUM. Durant un mes i mig i a través dels diferents espais de la Fundació Antoni Tàpies, podrem trobar vàries propostes individuals i col·lectives a l’entorn d’una sèrie de “preguntes freqüents” que es plantegen tant en abordar la pràctica artística, com en intervenir als espais expositius museístics.

FACTOTUM, la proposta d’Hangar, es divideix en dos temps, dos inauguracions i un calendari paral·lel d’activitats. Autocomissariada pels residents, i sense narrativa prèvia, planteja interrogants sobre el Relat expositiu: si aquest relat es conforma com un recorregut comissarial per un conjunt d’obres, què succeeix quan aquesta narració és absent? I si l’única condició per la qual el conjunt d’artistes i de treballs es troben a la sala respon estrictament a coordenades espacio-temporals, quin sentit es dóna a una intervenció col·lectiva? Quin impacte té aquest temps compartit? Quins diàlegs es donen en ell? Hi ha un locus comú més enllà de la mirada d’aquells que els col·loquen en el mateix espai-temps?

Absent el discurs comissarial definit, l’exposició s’adapta temporalment i espacialment a l’especificitat de la pràctica de cada participant. Apostant deliberadament per un format d’exhibició coordinat des d’Hangar, sense derivar el pes conceptual a una lectura aliena, els artistes es comissarien entenent la mostra com una possibilitat de visibilitzar la producció individual, evitant forçar relacions entre ells o intentar una deriva comuna més enllà del tema de l’encàrrec. Entenent que qualsevol altra manera, més o menys efectiva, simplement seria inconcreta i, segurament, falsa.

Si aquesta és una exposició d’obres exemptes de motivacions o de contextos curatorials, obres pensades en origen per a ser percebudes en elles mateixes, i que qüestionen per elles mateixes la condició de l’objecte artístic, la seva plasticitat, la seva extensió espacial o el temps ideal per a la seva percepció, o el que sigui que vulguin qüestionar… Quina és l’amalgama? Són treballs realitzats paret contra paret, en un espai comú que potser volen dir alguna cosa més en relació a aquesta condició contextual. Són agrupables, llegibles o significants en el seu conjunt? Es transposen o contraposen? Els artistes d’Hangar només tenen en comú el seu present al centre, coincideixen en el temps en un lloc comú, coneixent-se personal i professionalment, algunes vegades amb vincles i interessos compartits, però sempre des del treball individual. Així, la proposta agrupada sota el títol ‘FACTOTUM’ fa referència a la multiplicitat de les pràctiques artístiques i a la complexitat que les defineix. És un exercici de des-catalogació, on els treballs dels artistes es mostren en primera persona i d’una manera directa, dinàmica i específica, sense filtres ni altres protagonistes. Simplement interpretant el marc comú del cicle “FAQ” des de la seva perspectiva, mostrant produccions noves, o simplement encaixant obres ja realitzades.

Si un dels components de l’amalgama és la condició de residents a Hangar, el següent component d’aquest aliatge seria trobar-se en col·lectiu en el mateix espai expositiu. I si el museu és el marc físic imposat per que una sèrie d’obres comparteixin narració, a espais codificats per a això i amb un públic educat en aquest codi…Què succeeix quan les obres irrompen a racons no pensats com a suport a aquest codi, dificultant intencionadament la interpretació del conjunt, del relat?

A FACTOTUM cada obra es presenta autònoma i aparentment exempta de context. Es parla de l’heteroneitat, de la casualitat i també, i no en menor mesura, de la causalitat. El projecte compleix en el seu conjunt amb les funcions per a les quals cadascun dels agents involucrats sembla que està destinat: el museu com un espai narratiu, el taller com a context generatiu i l’artista com a artífex, l’obra com a objecte de valor i significat propi… Múltiples funcions reglades i aparentment distribuïdes en un encadenament sistemàtic. I tot això aparentment, perquè aquesta és una proposta de caràcter circumstancial que, a través d’una estructura de fosos de peces, artistes, espais i ritmes, té com a objectiu escapar de l’homogeneïtzació, la claredat i la conformitat dels discursos que plantegen les exposicions col·lectives, ja provinguin aquests d’encaixos comissarials o d’assemblatges institucionals.

Participants:

Mireia c. Saladrigues, Enric Farrés, Quim Packard, Rasmus Nilausen, Llobet & Pons, Aggtelek, Ariadna Parreu, Marla Jacarilla, Ryan Rivadeneyra, Sebastián Cabrera, Laura Llaneli, David Mutiloa, Victor Jaenada, Pep Vidal, Jan Mech, Jonathan Millán, Gerard Rubio.

Descarregar

FACTOTUM / 1.7 MB