Logo Fundació Antoni Tàpies

6 març – 30 maig 2014

Allan Kaprow. Altres maneres

Allan Kaprow. Altres maneres, l’exposició que la Fundació Antoni Tàpies dedica a Allan Kaprow (Atlantic City, Nova Jersey, 1927 – Encinitas, Califòrnia, 2006), recupera una part dels temes en què aquest va treballar durant la seva carrera; i, a través d’una sèrie de happenings i activitats (és el nom que donarà als happenings a partir de finals de la dècada de 1960, quan el seu treball esdevé més íntim), en reivindica la vigència contemporània.

A la segona meitat de la dècada de 1940 Kaprow estudia pintura amb Hans Hoffman, i és aleshores quan en descobreix el potencial performatiu. Aquesta troballa el duu a explorar primer el collage i més tard els environaments (instal·lacions d’objectes en què invita a participar els espectadors). L’any 1959, molt influït per Jackson Pollock i per la voluntat d’aquest de barrejar l’art amb la vida, presenta el seu primer happening: 18 Happenings in 6 Parts (Divuit happenings en sis parts). Aquesta obra, una coreografia complexa en la qual s’intercalen activitats quotidianes amb accions artístiques, marca el punt de partida de l’exposició que la Fundació Antoni Tàpies dedica a la seva obra i ajuda a comprendre no només la seva evolució artística sinó també el context històric en què es produeix.

Dels temes en què Kaprow treballa podem destacar la connexió, a la dècada de 1960, amb el moviment feminista dels Estats Units que es reflecteix en obres com ara Birds (Ocells) i Household (En família), les dues de 1964, o el seu interès en les pràctiques en col·laboració i la possibilitat de crear xarxes de treball com farà a Self-Service (Autoservei) (1966), i a Fluids (1967) −en què el material utilitzat, el gel, ens remet a la capacitat de transformació no només dels materials sinó també de l’ésser humà−. Els experiments pedagògics, centrals en el seu treball, es posen en pràctica a través de Six Ordinary Happenings (Sis happenings corrents) (1969). I Sweet Wall (Mur dolç), una obra de 1970, ens acosta a la seva pràctica més política, molt connectada amb el desenvolupament del moviment Fluxus a Europa.

Les obres esmentades s’esdevindran a mesura que es desenvolupi l’exposició, i seran recreades per artistes i col·lectius a partir de les instruccions de Kaprow seguint les normes que ell mateix va definir per als futurs responsables dels happenings: site-specificity (especificitat del lloc): respectar el lloc i el context; impermanence (impermanència): els happenings són accions temporals puntuals; i “doubt in art” (dubte en l’art): cal qüestionar sempre les accions que es duen a terme. I és que, per Allan Kaprow, la reinvenció és l’única manera de mantenir l’art connectat amb el present.

Comissariat per Soledad Gutiérrez

Descarregar

Sobre com fer un happening / Sobre cómo hacer un happening / 171.7 kB


Patrocinadors institucionals:


Patrocinadors:

Amb la col·laboració de: