Logo Fundació Antoni Tàpies

Gener – juny 2012

Pere Calders i Jesús Moncada. Clubs de lectura 2012

“[…] M’he de moderar en els elogis perquè no te’m facis malbé. De manera que treballa i calla. I continua enviant-me les teves produccions, amb les quals em tens fortament interessat. […]”
Pere Calders. Carta dirigida a Jesús Moncada. Barcelona, 4 d’abril de 1984.

Pere Calders i Jesús Moncada coincideixen a l’editorial Montaner i Simon a la darreria de la dècada de 1960 i durant la de 1970. Pere Calders és, en aquell moment, un escriptor consagrat que acaba de tornar a Catalunya de l’exili a Mèxic. El 1963, un any després de la seva tornada, s’incorpora a l’editorial, tal com li havia promès José María González Porto, l’aleshores propietari de l’empresa. Calders ocupa dins la Montaner i Simon el càrrec de gerent de producció fins el moment de la jubilació. Jesús Moncada, en canvi, encara no ha iniciat la seva trajectòria literària. Ha arribat a Barcelona a mitjan dècada de 1960 provinent de Mequinensa, població situada a la zona catalanoparlant de l’Aragó. Després d’un any de dedicació a la pintura, comença a treballar a l’editorial com a supervisor de l’adaptació al castellà d’una enciclopèdia juvenil italiana. Coneixedor de les incipients inquietuds literàries de Moncada, Calders s’interessa per llegir alguns dels seus primers contes. D’aquí naixerà una relació d’amistat i de mestratge entre els dos literats, per la qual Calders animarà el jove Moncada a escriure i a utilitzar el català de la Franja de Ponent. “Calders m’ajuda molt pel que fa a les meves dificultats primerenques amb el català escrit”, dirà Moncada més tard. “No intenta, però, orientar-me en cap direcció particular ni fer de mi un deixeble seu. S’adona que tinc el meu propi món. A més, en l’aspecte lingüístic, m’anima a conservar la riquesa de la banda de l’Ebre.” Josep M. Muñoz. “Jesús Moncada. La memòria d’un llegat”, L’Avenç, núm. 289, 1 de febrer de 2004.

Amb la voluntat de recordar el pas d’aquests dos escriptors per l’editorial Montaner i Simon, la Fundació Antoni Tàpies ha organitzat uns clubs de lectura entorn de la seva obra. Aquesta activitat es desenvolupa en el marc de la recerca sobre l’antiga editorial que s’està duent a terme a la Fundació, des de fa uns anys, entorn de tres eixos d’interès: la història de l’edifici ideat per Lluís Domènech i Montaner, la trajectòria de la casa editorial i l’empremta que hi van deixar algunes de les personalitats literàries que hi van treballar. Al costat de les visites guiades, programades un cop al mes, els clubs de lectura permetran aprofundir en l’obra literària d’aquests escriptors. Tots dos clubs, a més, es clouran amb una lectura dramatitzada que tindrà lloc a l’Auditori de la Fundació.


Club de lectura sobre Pere Calders

Club de lectura sobre Jesús Moncada


Biografies

Pere Calders (Barcelona, 1912-1994), es dóna a conèixer com a escriptor durant la Segona República Espanyola. Arran de la guerra civil s’exilia a Mèxic el 1939. La seva experiència en el món del disseny gràfic i de la publicitat li permeten desenvolupar funcions relacionades amb el món editorial mexicà. Des del seu estudi, Grabaluz, Calders fa tasques diverses i, a partir del 1943, comença a treballar, gairebé en exclusiva, per a l’editorial Unión Tipográfica Editorial Hispano-Americana (UTEHA). Per a aquesta editorial fa feines molt variades, des del dibuix comercial fins a la il·lustració, el gravat, el disseny de portades i la creació de logotips. El 1962 torna a Barcelona i, un any més tard, s’incorpora a l’editorial Montaner i Simon com a gerent de producció, càrrec que ocupa fins que es jubila. Pere Calders és autor de Cròniques de la veritat oculta (1955), Gent de l’alta vall (1957), L’ombra de l’atzavara (1964) i Ronda naval sota la boira (1966), entre d’altres. [1]

Jesús Moncada (Mequinensa, 1941-Barcelona, 2005) s’instal·la a Barcelona a mitjan dècada de 1960 i, després d’un any de dedicar-se a la pintura, comença a treballar a l’editorial Montaner i Simon (s’hi queda fins al tancament de l’empresa). Per a Jesús Moncada, són anys de formació. Pere Calders, escriptor a qui admira, l’anima a escriure i l’encoratja a utilitzar el català de Mequinensa. D’aquests anys són els primers contes i els primers premis (premi Joan Santamaria (1971), entre d’altres), i pren la decisió de dedicar cada vegada més temps a la literatura. Jesús Moncada és autor dels llibres de contes Històries de la mà esquerra (1981), El Cafè de la Granota (1985) i Calaveres atònites (1999); de les novel·les Camí de sirga (1988), La galeria de les estàtues (1992) i Estremida memòria (1997), i del recull d’escrits Cabòries estivals i altres proses volanderes (2003). [2]

Activitats