Logo Fundació Antoni Tàpies

Edifici

La Fundació Antoni Tàpies obria les seves portes el juny de 1990 a la seu de l’antiga Editorial Montaner i Simon, obra de l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, restaurada i condicionada pels arquitectes Roser Amadó i Lluís Domènech Girbau.

Construït entre els anys 1880 i 1881 o 1882, en una fase primerenca del desenvolupament del modernisme català, aquest edifici va ser el primer de l’Eixample que integrava la tipologia i la tecnologia industrial, que combina el maó vist i el ferro, al teixit del centre urbà.

L’Editorial Montaner i Simon juntament amb la casa Vicens d’Antoni Gaudí és un dels pocs exemples que queden d’una manera de construir avui desapareguda i exemplifica també el pas d’una arquitectura eclèctica pròpia del segle XIX a un estil nou, el modernisme. Lluís Domènech i Montaner i Antoni Gaudí van establir les bases arquitectòniques que definirien dues vies de desenvolupament diferents: Gaudí encarnava un corrent «expressionista», mentre que Domènech i Montaner s’inclinava cap al racionalisme.

El 1879 Domènech i Montaner va realitzar els plànols de l’Editorial Montaner i Simon. Aquest edifici recull moltes de les seves preocupacions respecte a l’arquitectura, que no concebia com un element autònom, sinó vinculat a un context social i històric determinat. En aquest sentit, el 1878 va publicar a la revista La Renaixensa l’article «En busca de una arquitectura nacional», en el qual, més que arribar a conclusions definitives o donar respostes concretes, plantejava per primer cop tota una sèrie de qüestions entorn a la necessitat d’una arquitectura nacional, però que alhora fos expressió de les inquietuds de modernitat d’una nova era.

L’edifici de la Fundació està "encaixat" entre les dues parets mitgeres de les cases contigües. Per elevar-ne l’altura i subratllar-ne la nova entitat, Antoni Tàpies va crear l’escultura que corona l’edifici, titulada Núvol i cadira (1990). L’escultura representa una cadira que sobresurt d’un gran núvol. La cadira, motiu recurrent en l’obra de Tàpies, al·ludeix a una actitud meditativa i de contemplació estètica.

La façana d’aquest edifici combina influències estilístiques clàssiques, visibles a la porta del centre i als dos cossos laterals simètrics, i musulmanes, com la utilització del maó sense polir, els elements de tipus mossàrab i la composició geomètrica arabesca.

La seu de la Fundació Antoni Tàpies va ser declarada monument històric el 1997.

Del 2008 al 2010 l’estudi Ábalos+Sentkiewicz Arquitectos duu a terme una segona reforma de l’edifici per adequar-lo a les normes actuals d’accessibilitat i per recuperar el seu caràcter industrial original. En aquesta ocasió, s’instal·la l’obra d’Antoni Tàpies Mitjó (maqueta, 1991; obra, 2010) a la terrassa de la Fundació, situada al capdamunt del nou edifici d’oficines.
© Marc Coromina, 2002

Llista de reproducció

Reproduir audio (4 articles).

Descarregar

Llegir mès / 118.1 kB