Logo Fundació Antoni Tàpies

Programa de les properes exposicions

Properes exposicions de la Fundació Antoni Tàpies


5 de febrer de 2017 - 28 de maig de 2017
Oriol Vilanova. Diumenge

Oriol Vilanova (Manresa, 1980) és un artista català resident a Brussel·les. En els darrers anys, la seva obra ha aparegut en cites destacades de l’art contemporani i ha despertat l’interès d’un ampli sector de la crítica. Sovint el seu treball es resumeix descrivint-lo com una pràctica que té lloc de diumenge en diumenge als mercats de segona mà i on surten a la venda ítems usats. Allí és on adquireix sobretot, a baix preu, postals de totes les èpoques i de motius diversos. Això ha fet que amb el temps reunís una col·lecció de 30.000 postals que no es pot considerar, en cap cas, acabada. Les qüestions relatives a la gestió d’aquest enorme volum d’imatges i la possibilitat de visualitzar-les o no, de classificar-les, d’emmagatzemar-les, d’exposar-les o de considerar la completesa o la incompletesa de certes seccions, crea una tensió que dóna per resultat formes de presentació provisionals i susceptibles de ser revisades.

_ _ _ _

5 de febrer de 2017 - 28 de setembre de 2017
Antoni Tàpies, col·lecció. Objectes

A finals de la dècada de 1960, coincidint amb un increment del seu compromís polític, Antoni Tàpies va accentuar el treball amb objectes. Aquest interès, però, no era nou. Tàpies ja s’havia endinsat en el món dels objectes des de l’inici de les pintures matèriques. El 1956 va realitzar per a l’aparador de la botiga Gales del passeig de Gràcia de Barcelona l’obra Porta metàl·lica i violí. Aquesta obra posava en relació una vella porta de magatzem, en aparença estrident i lletja, amb un violí. Amb aquesta intervenció, que s’emmarcava en la creació de cinc escenaris nadalencs organitzats per Alexandre Cirici, posava en valor aquells elements socialment condemnats al desús.

Els objectes de Tàpies eren extrets del seu entorn quotidià i l’artista els incorporava a la superfície del quadre o bé en feia assemblatges. Eren objectes comuns, com ara peces de roba o de mobiliari. El treball amb objectes va coincidir amb l’eclosió de l’​art povera a Europa i del postminimalisme als Estats Units. De tota manera, en el cas de Tàpies, aquests objectes sempre van ser tractats i reorganitzats de tal manera que el primer que s’hi reconeix és, com passa en les seves pintures, la mà de l’artista.