Logo Fundació Antoni Tàpies

Llista d’obres

A les sales de la Fundació s’hi van mostrar els següents treballs:

Ibon Aranberri Landa (Itziar-Deba, Guipúzcoa, 1969) presentava l’obra Dam-dream (2004), en la qual estudiava la complexitat dels processos que defineixen la identitat d’un lloc a partir de la construcció d’embassaments artificials als Pirineus.

Yto Barrada (París, 1971) va elaborar un treball documental que constituïa un intent de representar Tànger -ciutat-tap de milers d’esperances- tot oferint una psicogeografia de la vida quotidiana, marcada per l’interval de l’espera, la fugida i el retorn. Yto Barrada va presentar una selecció de fotografies (1998-2003), i Gran Royal Turismo: la maquette (2003).

Javier Camarasa (València, 1957) i Jorge Luis Marzo (Barcelona, 1964) van presentar el vídeo Més enllà de la terra, més a prop dels somnis (2004), el qual no renunciava a la poètica per parlar de política: la platja, el paradís per excel·lència, transformat en el símbol de la nova ciutat desconflictivitzada.

A la instal·lació La cultura del totxo (2004), Daniel G. Andújar (Almoradí, 1966) analitzava corrupció i urbanisme a l’ordenació territorial i les seves conseqüències socials a Torrevella, població localitzada a la Costa Blanca, una de les costes amb més afluència de visitants al nostre país després del boom turístic dels anys seixanta.

Metalienats: l’opressió simbòlica com a espectacle de la postmodernitat (2004) era un projecte de Neokinok.TV, coordinat per l’artista i realitzador Daniel Miracle (Barcelona, 1970) i el guionista i realitzador Marcos Jaén (Barcelona, 1974). En aquest projecte es reflexionava sobre aquesta nova ciutadania, que sense comptar amb altres drets, s’igualava gràcies al consum, a la vegada que l’espai global s’homogeneïtzava degut a la connivència de les elits econòmiques transnacionals i les elits polítiques locals.

El projecte Nerja, once (2004), de Rogelio López Cuenca (Málaga, 1959), observava l’evolució social i cultural de Nerja i de la comarca de l’Axarquia malaguenya o Costa del Sol oriental en el seu contacte amb el turisme; la popularització i la massificació del lloc com a destí turístic, on hi conviuen diverses classes d’economia (la major part de la població activa treballa en el sector terciari) i usos socials i culturals.

Multiplicity és una agència d’investigació territorial amb seu a Milà formada per arquitectes, geògrafs, artistes, urbanistes, fotògrafs, sociòlegs, economistes, directors de cinema, etc. Multiplicity va presentar Solid Sea - case 04: (M)RE-Tourism (2004), un cas d’estudi dins el seu projecte Solid Sea, que estudia la Mediterrània com a frontera geopolítica i territori sòlid, travessat per rutes predeterminades pel turisme, la immigració, les transaccions comercials, els recursos energètics, el control militar i policial, els sistemes de comunicació global, etc. El flux de retorn dels marroquins residents a l’estranger (MRE) circula barrejant-se i a la vegada distingint-se dels fluxos del turisme de masses europeu.

En el seu treball T.P. Viatge interromput (2004), Ramon Parramon (Vic, 1963) / Enric Carreras Domènech (Barcelona, 1977) / Jose Carvajal (Caracas, 1962) / Pedro Coelho (Lisboa, 1976) plantejaven, mitjançant l’anàlisi dels textos breus escrits a les postals, un gest personalitzat a la col·lecció de frases tòpiques de l’imaginari col·lectiu.

La fotògrafa i cineasta Lisl Ponger (Nuremberg, 1947) va presentar quatre pel·lícules: Souvenirs (1982), Passagen (1996), déjà vu (1999) i Phantom Fremdes Wien (Phantom Foreign Vienna) (2004). A partir de material fílmic trobat o rodat per ella mateixa, Lisl Ponger investiga la presentació i representació de valors culturals i imatges segons una experiència subjectiva.

Joan Roca i Albert (Girona, 1958) va proposar quatre itineraris per la ciutat de Barcelona entesos com una forma artística que requereix un aprenentatge. L’objectiu va ser fer una construcció crítica de la mirada i de les representacions partint d’una activitat que comparteixen autòctons, immigrants i turistes.

Així com una selecció de vídeos:

Gente en la playa, Néstor Almendros, Cuba, b/n, so, 10 min. Cortesia de Sergio Almendros i Filmoteca Española, Madrid

Una evocació poètica de les platges de l’Havana. Aquesta pel·lícula, una de les primeres d’Almendros, va ser realitzada mentre estudiava direcció cinematogràfica amb Hans Richter a Nova York.

I can’t get no satisfaction, Eduardo Díaz, 2002, Espanya, color, so, 8 min

Tenerife, una illa paradisíaca, la Playa de las Américas, la gran oferta turística, el desig i el plaer empaquetat al consum i el seu naufragi. Contrasta el text de la postal escrita per Neals als seus pares des de Tenerife, on hi apareixen tota una sèrie de tòpics relacionats amb el turisme, la relació filial i els mites locals, amb una realitat àrida de desig frustrat.

Fragment del vídeo documental en preparació Hay que gastar dinero, Angelika Levi, 2003, color, so, fragment: 3 min 54 seg. Cortesia de Celestefilm, Barcelona

En acabar la temporada d’estiu, un grup de treballadores d’un bar de la platja de Sant Pere Pescador trenca el pot de les propines. Les treballadores compten els diners i se’ls reparteixen.

Cascade / Vertical Landscape, MICA TV / Dan Graham, 1988, França, color, so, 6 min 30 seg. Cortesia d’Electronic Arts Intermix, Nova York

Carole Ann Klonarides i Michael Owen van començar a col·laborar sota el nom de MICA TV l’any 1980. Partint del "documental artístic" biogràfic, l’estratègia de MICA TV consisteix en identificar temes específics orals i visuals que els serveixen per a traduir de forma succinta el projecte artístic d’aquests temes en el seu equivalent televisual. En col·laboració amb artistes com Dike Blair i Dan Graham, així com amb el músic i compositor Christian Marclay, MICA TV construeix una oda irònica a l’arquitectura urbana i suburbana del paisatge cultural americà contemporani. Mitjançant la integració de l’humor i de deconstruccions visuals i auditives dels seus col·laboradors, MICA TV pren de la cultura pop el so i la imatge per estimular la memòria i les associacions.

Safari fotográfico en Kenia y Tanganica, Joan Olivé Vagué, 1965, Espanya, color, so, 52 min 23 seg. Cortesia de Silvia Olivé Martorell i Filmoteca de la Generalitat de Catalunya, Barcelona

La pel·lícula, patrocinada pel servei municipal del Zoo de Barcelona i narrada per Antoni Jonch, director del parc, ens mostra el viatge fotogràfic d’aventures per Kenya i Tanganyika que va realitzar el propi Antoni Jonch amb un grup de persones. El viatge no només es va emprendre amb fins turístics, sinó amb la intenció d’adquirir animals salvatges per a les instal·lacions del Zoo.

Infrastructure, Rachel Reupke, 2002, Regne Unit, b/n, so, 14 min. Cortesia de LUX, Londres

Rachel Reupke explora el paisatge a l’era postindustrial. Un paisatge austríac de finals del segle xx pateix les construccions d’una infrastructura de transports europea. Una autopista, un aeroport, la línia fèrria i un ferry es presenten al centre de la imatge, mentre que els cotxes, els avions, els vaixells i els trens es mouen per les escenes tot seguint rutes predeterminades.

Fragment de la pel·lícula Jag Är Nyfiken-Gul (I am Curious Yellow), Vilgot Sjöman, 1967, Suècia, b/n, so, 121 min [fragment: 2 min 27 seg].

Pel·lícula caracteritzada per la falta de guió i la consecució d’una narrativa lliure, de diversos estrats, entre els quals la llibertat sexual i la hipocresia moral i política a la societat sueca queden subjectes a una anàlisi radical. En el fragment escollit observem les entrevistes que l’actriu i activista Lena Nyman fa als turistes suecs que retornen de les seves vacances a Espanya, on indaga de forma directa i precisa en els punts de vista ètics d’aquells turistes respecte a la dictadura de Franco.

Surface Tension, Nick Stewart, 1994-1995, Regne Unit, b/n, so, 10 min. Cortesia de LUX, Londres.

La gent apareix i desapareix entre núvols de vapor. S’ha eliminat tot tret arquitectònic identificable, significants del lloc o vistes que aportin un context més enllà del marc de la pel·lícula. L’espai és liminal, d’un altre món, tot i que resulta evident que els seus habitants són turistes, és a dir, pertanyen a aquest món.

Turistas resbalando, José Val del Omar, 1968-1979, Espanya, color, sense so, 21 min

Imatges cedides per l’arxiu Mª José Val del Omar i Gonzalo Sáenz de Buruaga, Hereus de José Val del Omar, que s’inclouen a la pel·lícula dirigida per Eugeni Bonet Tira tu reloj al agua, basada en l’obra pòstuma de Val del Omar. Encaix en brut d’imatges relatives a les hordes turístiques a l’Alhambra de Granada.