Logo Fundació Antoni Tàpies

Dimarts 14 de gener a les 18:30 h

Efectes Col·laterals - Més enllà de Milano Radicale

En el marc de FAQ: Zona de preguntes freqüents

Presentació de l’arxiu de Milano Radicale


Comisariada per Aria Spinelli
Amb Nuria Güell, Rolando Daguerra, Daniela Ortiz & Xose Quiroga, el advocat Andrés García Berrio, el col·lectiu Leland Palmer, Domènec i Francesc Abad.

En 2011, el col·lectiu italià independent Radical Intention, establert a Milà, va engegar durant un any, un projecte de recerca i producció sobre la noció d’art radical. Tenint en compte la dificultat de diàleg inter-generacional entorn de la pràctica de l’art polític, membres del col·lectiu van demanar a alguns dels actors més rellevants de l’escena artística dels 70 a Milà d’establir un diàleg amb artistes emergents al voltant de les diferències i similituds en les seves respectives pràctiques. El projecte va articular una sèrie de xerrades, un programa de residència i una exposició final. Milano Radicale, lluny de generar propostes conclusives, va posar l’èmfasi sobre una sèrie de problemàtiques relatives a la relació entre art i política, des d’una perspectiva tant contemporània com a històrica. El compromís de l’art amb els moviments socials i l’impacte social sobre la professió de l’artista, les formes de coneixement alternatiu i l’impacte de la tecnologia , la noció d’allò polític i la seva relació amb la pràctica són les tres macro-àrees de recerca que han nascut en tot el desenvolupament del projecte.

Com a curadora resident i membre de Radical Intention, Aria Spinelli proposa una recerca cultural específica d’aquests mateixos temes en l’àmbit barceloní. Efectes Col·laterals - Més enllà de Milano Radicale és un projecte tangent a la recerca de Radical Intention, que té com a objectiu iniciar un debat al voltant de la relació entre l’art i l’activisme en l’art contemporani europeu. Mitjançant l’ús de la metodologia de Radical Intention, Aria Spinelli convida a l’artista Nuria Güell, a l’activista Rolando Daguerra, als artistes Daniela Ortiz & Xose Quiroga , a l’advocat Andrés García Berrio, als investigadors del col·lectiu Leland Palmer, i als artistes Domènec i Francesc Abad, per debatre d’assumptes col·laterals a la pràctica de l’art polític i al pensament contemporani, com poden ser l’acció directa, la censura, la responsabilitat social i la continuïtat històrica de la pràctica dissident.

Efectes Col·laterals - Més enllà de Milano Radicale es compon d’una sèrie de converses entre artistes, activistes, advocats i investigadors, que es duran a terme en els espais de residència de Homesession, després d’una presentació general de l’arxiu de Milano Radicale a la Fundació Antoni Tàpies. El resultat i la documentació de la residència d’Aria Spinelli es mostraran posteriorment al costat d’algunes peces del projecte d’arxiu Milano Radicale en la Sala d’Art Jove al març de 2014.

Efectes Col·laterals - Més enllà de Milano Radicale està finançat per la Universitat de Loughborough en el marc del “practice-based PhD programme”.

Agenda:

- Fundació Antoni Tàpies - 14 de gener, 18:30 h: presentació de l’arxiu de Milano Radicale
- Homesession - 21 de gener, 19 h: conversació Nuria Güell i Rolando d’Alessandro
- Homesession - 22 de gener, 19 h: conversació Domènec i Francesc Abad
- Homesession - 23 de gener, 19 h: conversació Col·lectiu Leland Palmer, Daniela Ortiz & Xose Quiroga i Andrés García Berrío
- Sala d’Art Jove - Març: Efectes col·laterals – Més enllà de Milano Radicale

Aria Spinelli és comissària independent i investigadora, llicenciada en Història de l’Art Contemporani per la Universitat La Sapienza de Roma i titular d’un MA en Arts Visuals i Estudis Curatorials de la Nova Acadèmia d’Art de Milà (NABA). Després dels seus estudis, Ariava col·laborar amb institucions i galeries com el Museu d’Art Contemporani Castello di Rivoli de Torí (2005-2006) i la Galeria Christian Stein a Milà (2008-2009). Des de 2009 ha estat també treballant com a curadora a l’Isola Art Center. Isola Art Center és una plataforma oberta d’experimentació per a l’art contemporani que s’ha desenvolupat al barri Isola de Milà, Itàlia. En diàleg durant més d’una dècada amb una situació urbana caracteritzada per conflictes i transformacions generalitzades, el projecte es manté sense finançament, de forma precària i ultralocal. En Isola Art Center, Aria va comissariar exposicions i tallers com Vacui Horror - Ocupant el present (abril-juny 2010) i G de gentrificació (maig-juliol 2011). En 2009, va fundar també el col·lectiu artístic i curatorial Radical Intention. Durant els últims quatre anys, Radical Intention ha creat projectes de recerca a llarg termini sobre qüestions socio-polítiques relacionades amb l’art i les seves pràctiques. Radical Intention promou una sinergia entre subjectivitats mitjançant la creació de grups de treball col·laboratius i l’ús de mètodes col·lectius de producció. Els projectes més recents són : Decompression Gathering Summer Camp amb WochenKlausur, Corniolo, Itàlia (25-31 d’agost de 2013); Milano Radicale, Milà / Corniolo , Itàlia (juny 2011-maig 2012 ). Aria ha estat també convidada a comissariar i col·laborar en projectes i programes artístics comunitaris i socialment compromesos, tals com Prendre posicions - Qüestionar la Identitat (art Fare, Milà, Itàlia w / ACSL - Art i Estudis Culturals Laboratori, Yerevan, Armènia), Sent visible - formes contemporànies de la significació (CHAN art , Gènova, Itàlia) .

L’àmbit prioritari de recerca d’Aria Spinelli és la relació entre l’art i l’activisme. La seva recerca situa la "assemblea", en tant que és alhora una format de comissariat i un sistema de mostració i exhibició, com una manera d’activar formes de política agonística, susceptibles d’afectar l’imaginari social necessari per a la reproducció capitalista. Després de les recents protestes anti-capitalistes, el món de l’art ha mostrat un renovat interès cap a l’art social i políticament compromès. Com ho reflecteixen alhora petits i grans esdeveniments, com la setena Biennal de Berlín, (Berlín, 2012), l’exposició Truth is Concrete (Graz, 2012) i l’última edició de la Biennal d’Istanbul (Istanbul, 2013), artistes i curadors semblen enfocar el seu interès cap a la definició de noves relacions entre l’art i l’esfera pública, la política i l’activisme. En l’àmbit de la teoria política i la filosofia, els teòrics plantegen també l’àmbit cultural i artístic com una arena on s’aporten contribucions fonamentals a una nova conceptualització de la dimensió estètica d’allò "polític". Recolzant-se en els debats establerts en tots dos camps de recerca, Aria ambiciona analitzar la relació que existeix entre la noció de "imaginari social", forjada pel sociòleg francès Cornelius Castoriadis, i la "d’agonisme", de la teòrica política Chantal Mouffe, relacionant-los amb el camp dels estudis i de la praxis curatorials.